La quantitat de matisos interpretatius que fa servir la senyora Streep és l’única gràcia del film. Te un primer quart d’hora que promet una cosa dinàmica i distreta però poc després s’endinsa en una espiral de repeticions que acaben avorrint-te. No es pot basar una direcció mitjanament coherent en una continuació de al•lucinacions de la protagonista vers al seu marit, les primeres vegades et mig sorprenen perquè no esta clar que el marit estigui fora de joc, però després de vint vegades provoca tedi.
THE IRON LADY
2011
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1007029/
1 comentari:
La veritat és que aquesta pel·lícula se sosté perquè és la Meryl Streep qui arrossega d'ella. Aquesta dona ben bé podria guanyar-se el títol de Dama de Ferro del cinema contemporani, perquè es capaç d'elevar comèdies a terreny d'Oscar i de fer que pel·lícules aparentment insípides renten prou en taquilla.
M'agrada el teu blog!! Et seguisc i vaig a afegir-te a la meua llista de blogs que veure!! Et deixo el meu que fa no res he iniciat per si vols passar-te i per si el vols afegir al teu blogroll ^^ Espero llegir-te per allí també!
http://siquieresteloexplico.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada