No puc opinar de si el que he escoltat ha estat bé o malament perquè a mi Mahler no m’arriba si no es com a musica de fons de les imatges de Visconti, mai l’he entès i mai m’ha emocionat (sense imatges), amb Bruckner em passa el mateix i també amb la Silvia Pérez Cruz. Toldrà una petita castanya inofensiva, el Pablo figa tova, doncs això, Mahler per Oue és un altra cosa. El tenor Litaker veuarra cridanera, baríton Gerhaher exquisit fins a fer-te agafar són. Tancant gallines, que diu un amic meu, avui l’últim concert de la temporada, la setmana passada l’últim TNC i aquest dimarts l’últim Lliure, és temps de platja i sangria, què bé!
CONCERT
EL CANT DE LA TERRA
2012
7/10
OBC - Gonzalez, Copons, Litaker, Gerharher
4 comentaris:
És cert que ja comença a fer calor i és temps de deixar pas a la platja i a les activitats a l'aire lliure. Activitats de tota casta i de tot color. Però si volia dir que a mi na Silvia Perez Cruz, si que m'emociona. M'arriba. Pot ser no totes les cançons, però si algunes seves. Però ja diuen que "para gustos, colores" o coses semblants.
Per mi Mahler es tot el contrari. La seva música m'omple, es un dels meus compositors favorits, no necessito d'imatges per generarme tot un mon particular.
aquí es veu la grandesa de l'art, tots hi estem en el nostre recó particular
aquí es veu la grandesa de l'art, tots hi estem en el nostre recó particular
Publica un comentari a l'entrada