Veure DVD’s de alguns Verdi y posar els subtítols per assabentar-te del que passa és cosa de tractament psiquiàtric . aquesta peça és d’un text farcit de situacions paranoiques que no vull ni mencionar. La funció molt be, la soprano una mica massa excessiva en els vibratto, el tenor cada dia m’agrada més i amb barba encara millor, el baríton, res a dir és el gran pao reial de l’opera mundial, la mezzo, nostàlgia de tants bons records al Liceu. Avui li dedico les línees al regista McVicar, progre i agosarat però sense passar-se, ens ha fotut aquí un decorat impossible que gira y gira i sempre surten les mateixes escales que no van enlloc. La forja rica a la americana 5 encluses (ni puta idea de que el castellà yunque es deia enclusa en català), doncs sí, cinc i això per poder posar força mamelluts de gimnàs en primer terme per plaer de dones de mitja edat i marietes fines de Manhattan. La gent es queixa de les postes en escena ximples al estil Bieito, jo recomanaria a tothom que es dediqui a aquesta feina que no intentin posar les coses tal com diu el text perquè el text es repugnant, millor oblidar-ho. L’única cosa gran que hi ha es Verdi, el gran Verdi que quan l’escoltes per centèsima vegada no et pots creure d’on podia treure unes frases tan boniques i emotives.
DVD
IL TROVATORE
2011
7/10
Met, Armiliato, McVicar - Álvarez, Radvanovsky, Zajick, Hvorostovsky
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada