Hi han operacions que no s’entenen, el voler donar llustre i nom a la companyia de ballet del teatre milanès, és un intent fallit per la pròpia condició del conjunt de dansaires. Una companyia poc disciplinada, que des de que comença ja veus que fan el que poden i res més. El que no te perdo de deu, és la versió donada d’aquest ballet, de poca sang i menys trempera, recrear al segle XXI els figurins originals de la època de la senyoreta Petipa, responsable de pagines màgiques, però també dels amanerament masculins més delictius de la historia del mon de la dansa, era una temeritat que no va estar gens meditada. Gastar una fortuna en parracs i perruquetes, turbants, plomes i cuirasses és un despropòsit, sobre tot per que es tot tan lleig, ofensiu a la retina humana per molt acostumada que estigui a veure els desastres del mon de l’opera i el ballet. Entre aquest ballet de 'calderilla' i el del Corella, que no és res excepcional, em quedo sens dubte amb aquest darrer. Pobres nois els ballarins de l’Scala veure’s al mirall am perruques Cristòfol Colom i bombatxos d’odalisca del Topkapi. Haurien de indemnitzar-los amb diners del fons monetari internacional.
RAYMONDA
2011
3/10
Teatro alla Scala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada