La cantant d’òpera més cinematogràfica del moment, la que te primers plans que farien emprenyar a la Grace Kelly, perquè a sobre aquesta canta, i canta molt bé, majestuosa en el posat, molt bona actriu, quan és ben dirigida, com aquí, amb moments d’una voluptuosa força ratllant a la pornografia d’alta intensitat, quan veus a la gran Garanca baixar del màgic pedestal per llepar amb sucosos petons les ferides que ell seu estimat s’ha fet per provocar el imminent suïcidi, i tots els llavis i les galtes plens de sang, el calor ambiental puja i puja, tot això amb un vestit cocktail de seda color blau nit de faldilla acampanada que ben podria ser un Christian Dior, el gran, dels anys 50s. Marcelo Alvarez no enganya mai, si te una bona Manon, ha de tenir un perfecte Werther, tremperes incloses. La posada en escena controvertida com sempre però amb uns moments de pura meravella al veure com es va desvetllant el pas del temps per les fulles del arbre mil•lenari que ocupa tot l’espai dramàtic, l’arbre és el gran protagonista d’aquest projecte.
WERTHER
2005
8/10
Wien - Jordan, Servan - Alvarez, Garanca, Eröd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada