El director tenia el perfecte dret de fer una obra d’art. Podia escollit diverses fons d’inspiració podia anar a les cinemateques del seu país i repassar el mestre Renoir, podia llogar a un vídeo club tots els Bergman’s de la etapa calorejada, podia no fer res de tot això i mirar-se el melic. El fet es que mes de cinc vegades he estat a punt de prémer el ‘stop’ del comandament a distancia per lo confusa, pedant i pretensiosa que es aquesta obra que mai saps que et vol explicar i que no saps on vol anar a parar. I per favor, que no ens la vulguin vendre com a pel•lícula gai!
UN JOUR D'ÉTÉ
2006
4/10
http://www.imdb.com/title/tt0770824/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada