dijous, 28 de març del 2013

madama butterfly

Consideracions a una nit excepcional d’òpera.
Una vegada reconeguda mil vegades el talent genial de Puccini en triar arguments per musicar.hi la dramatúrgia i fer-ne unes obres mestres sense rastres d’envelliment i captivant al públic del Google i el Whatsapp amb la mateixa intensitat del que portava levites i maniguets.
Avui era la ultima representació de la Butterfly de la primera tongada, el teatre ple fins i tot les butaques que quasi mai es venen, per assemblar-se mes a una txeca de la FAI que no un seient d’un lloc de cultura.
Un rotund silenci espectacular durant els 138 minuts de musica i acció.
Quan veus aquesta comunió entre el que hi ha sobre l’escenari i la resposta amb complicitat de la totalitat d’un teatre de les dimensions del Liceu, és que alguna cosa està passant, no molt freqüent.
El públic del Liceu i del Auditori no és molt adoctrinat per comportaments cívics ja que les tosses i els esternuts són el pa nostre de cada funció, fins i tot es posa als programes que amb un mocador ofeguin els sorolls catarrals per no molestar als artistes i audiència de les sales.
Avui per molt més de dues hores el públic ha estat congelat quasi sense respirar i nomes es veia treure algun mocador de la bossa per eixugar les llàgrimes per la tragèdia d’aquella pobre dona abandonada, fet que quasi tothom de la sala compartia per haver provat en les seves carns similars perversions de properes parelles.
Quan la resposta del gran públic d’òpera del Liceu és la que ha tingut avui, no s’han de mirar prim els matisos de perepunyetes de que si aquell moment es massa i aquell altre tros es massa poc.
L’art en majúscules ho tapa tot, o abraça tot i la catarsi es produeix.
Petons Giacomo de Lucca ets una fera ara i sempre.












OPERA - MADAMA BUTTERFLY - 2013 - 10/10 - Perez-Sierra, Leiser, Caurier - He, Jossie, Alagna, Meoni

dimarts, 26 de març del 2013

el rei borni

Tornem a la FlyHard, on es fa el millor teatre de la ciutat, per proximitat, per contundència, per la veritat mostrada dins la gran mentida d’aquest art immortal.
Un altre autor nou, jove i amb molt a dir, retrat d’una societat desenfocada que pateix les tiranies dels financers que escriuen les nostres vides i els nostres destins.
Estic sorprès de la tònica actua,l de que el autor de cada comèdia se la dirigeix ell mateix, sense cap ajuda externa esmentada en el programa de ma i sobre tot amb altíssims resultats, aquesta temporada potser he vist cinc o sis funcions amb aquests paràmetres.
La feina de director com a cosa exclusiva tremola en els seus fonaments?
La companyia d’aquesta obra està esplèndida de matisos i recursos, tanta veritat a vegades et fa mal com ha de ser en la catarsi que comporta tota expressió artística.
Un bravo absolut per tots els components d’aquesta funció, el goig compartit pels nomes 40 espectadors de la sala, no te preu i un desig pel programador del teatre perquè segueixi així de reïxi’t.



















TEATRE - EL REI BORNI - 2013 - 9/10 - Marc Crehuet - Cabot, Esparbé, Hernandez, Llopis, Túrnez

diumenge, 24 de març del 2013

watercolors

Bones intencions, i denuncia.
Han pogut convèncer a una diva dels 70’s (Karen Black) per fer un petit paper però amb molt missatge, també el olímpic Greg Luganis fa d’entrenador de natació per donar més similitud a la causa pro gai i contra la homofobia.
Mes o menys estem igual que sempre encara que mica en mica als USA es veu el degoteig dels estats que van acceptant el matrimoni homo malgrat la corsecada moral de la gent ben pensant.







WATERCOLORS - 2008 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt0826756/?ref_=sr_1

gli sfiorati

El cinema italià actual no sap on va perquè la gent de la classe mitja alta tampoc ho sap.
El mer reflex de copiar com viuen i com pensen els burgesos no mafiosos d’aquell país es motiu per avorrir al infinit. No se que hi for la Española Aitana en aquest embolat.
Una hora i mitja de paraules buides per a la fi veure que la germana es vol tirar al germà i vice versa, oh deu meu, un pecat tan gran en una Itàlia tan catòlica, on anirem a parar!










GLI SFIORATI - 2011 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt1699128/?ref_=sr_1

dissabte, 23 de març del 2013

l'onada

El tema de la funció es altament desagradable i les dues hores i mitja que estàs dins la sala ho passes realment malament, per les complicitats que hi ha entre el que veus i el que et podria passar a tu mateix en situacions similars. El film ja era un repulsiu revulsiu sobre el nazisme que portem tots dins nostre. La senzilla plasmació escènica està molt ben resolta per aquest director Montserrat que no coneixia. El planter de rostres joves es el millor de la funció ja que fan una tasca totalment meritòria per les seves dificultats en tots els matisos obligatoris de la funció. Farelo esta sobre actuat, crec que es bo que es plantegi fer a partir d’ara, unes interpretacions més naturalistes ja que es molt jove i si segueix per aquest camí por acabar com el Flotats de trista memòria. És un paper dificilíssim de interpretar, però no he pogut treure’m del cap al magnífic actor del film Jürgen Vogel, en el mateix paper però molt menys histriònic.
















 





 TEATRE - L'ONADA - 2013 - 8/10 - Marc Montserrat Drukker - Farelo, Cartes, McCarthy, Ossó, Ribas, Ros, Salvat, Sureda

dijous, 21 de març del 2013

bildelberg club cabaret

No hi ha una cosa més trista del mon que un musical pobre, no estic parlant d’idees solament sinó de pocs recursos econòmics. La idea de la obra que comento agafada per un Millan de La Cubana i posant-li molts més diners en la producció podria tenir algunes possibilitats, tal com es mostrar ahir a la Sala Muntaner, doncs no. Es veu que hi ha una fal•lera enorme de riure encara que sigui d’acudits de baixa volada perquè el teatre estava ple, cosa no freqüent a les sales en aquests moments de penúries en dies feiners. Una experiència a no recordar i amb molt greu per l’energia que transmeten els voluntariosos actors però content de veure que tenen molt públic que els aplaudeixen cada nit a final de la funció. TEATRE - BILDELBERG CLUB CABARET - 2013 - 5/10 - Oriol Grau - SALA TRONO - Grau, Arza, Fernandez

dimarts, 19 de març del 2013

moviment barcelona

Presentació d’un moviment polític contra la corrupció i els restabliment de la confiança en els politics i la democràcia, vanes futileses d’una colla de somiatruites que quan eren al poder van callar i res van fer per venir ara a voler reconduir la perduda moral ciutadana. Fins que no vegi tallar caps de politics corruptes de tots els partits jo no creure en la política ni en els seus administradors. Ho sento no soc un home de fe. XERRADA - MOVIMENT BARCELONA - 2013 - 5/10 - Fundació Romea

mitos de una españa en blanco y negro







L’artista a complert ara cent anys, Francisco Cano era jove als anys 50s i va retratar als artistes de Hollywood que venien a Espanya per fer films amb ma d’obra barata, aquella gent es barreja amb flamencs i toreros, era la cara hipòcrita del franquisme on Ava era la reina indiscutible, una mostra petit5a però molt ben guarnida.









EXPO - MITOS DE UNA ESPAÑA EN BLANCO Y NEGRO - 2013 - 7/10 - Convent del Carme - Valencia