La meva vida canalla començà al
Casablanca de Barcelona i acabà al Comodin de Sitges entre un i l’altre he vist
i he escoltat centenars per no dir milers d’hores de vocabulari ‘marica’ en diàlegs
perversos de llenguatge obert i pornogràfic exclusivament petardo dins el
subgrup homosexual.
Ara amb el segle XXI es un món i un
llenguatge que s’ha perdut i nomes uns artistes que passen de la cinquantena
mantenen el difícil lloc per aquest model de llenguatge ja en desús però que a
mi em fa riure fins les llàgrimes. Almodóvar en aquesta pel·lícula ha donat un
gir de 180 graus a la seva carrera, no es una pel·lícula gai es una pel·lícula ‘marica’
en tot el que te de bo i de dolent, que te molt de les dues coses, però... feia
anys que no reia tant com aquesta nit, entenc que els crítics de cinema seriós
trobin que es un producte denigrant, entenc que el meus companys gais de cert
nivell també la trobin dolenta i avorrida, jo els hi dic que també tenen raó,
però per a mi es un producte únic a la cinematografia mundial, aquí la ‘marica’
es la que triomfa, la bona, la llesta, la sabia i el mes important per a mi la
que sempre te l’ultima paraula.
Desprès dels dos últims avorriments pretensiosos
del director ha fet un producte a mida meva i per això li dong les gracies des
de el fons dels meus ovaris.
        
|
1 comentari:
Totalmente de acuerdo, Julianen!
Publica un comentari a l'entrada