Que deu em perdoni però que snob era jo
als meus vint anys quan veia els films de Pasolini com aquest i li trobava
totes les gracies.
Avui he sentit ridícul de veure tantes
futileses amanerades, amb pretensions de fer obres mestres amb uns elements que
avui nomes provoquen una rialla de complexitat amb el sentit de l’obra.
Tot plegat una excusa per mostrar nanos
menestrals de cuixes gruixudes i boques mallades, el mes despullats possible i acceptat
per la censura italiana d’aquells anys.
Què cony hi fotia la Callas en aquell
poti poti?
Nois camperols de la Capadòcia i quatre
actors portats de Roma per envoltar la divina Maria, retratada amb una cura i
dedicació màxima.
Clar que la diva tenia nomes 46 anys
quan es rodà la pel·lícula.
Què la va motivar a acceptar aquell
embolat?
Quedarà sempre en el misteri de l’historia,
un Visconti o un Zeffirelli hagués estat del tot comprensible per el molt que
la Callas havia treballat als escenaris amb ells però aquesta Medea és una incògnita.
Menció especial al dissenyador de la producció
Dante Ferreti i al dissenyador del vestuari Piero Tosi, tots dos genials en la
seva tasca tan artísticament agosarada.
MEDEA - 1969 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt0066065/?ref_=fn_al_tt_1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada