Tercera novel·la d’aquest autor que
llegeixo, no en te cap més, crec.
Com es pot veure estic enganxat a la
seva manera de fer i de pensar.
Es corrosiu, sarcàstic i sense pietat ambr
els convencionalismes de la classe alta o de baixa extracció, tan se’n li fot
al O’Hara, ell tira a tort i a dret.
Te una manera d’escriure que irrita a
les Cristines. Tot seguit, sense dialogues ressaltats, tot a la carrera, un
estil dels anys de Mariacastanya que jo adoro i que encara te molts detractors perquè
no et permet avançar amb la rapidesa que voldries.
Com tots els llibres d’aquest fracassat
ensinistrador del poble se’t fan curts, o potser ho són.
El seu barroc català de noms inventats
o reciclats sacseja el sentit crític més agosarat i et fa partícip del plaer de
la paraula en tota la seva més amplia expressió.
Un treball que es llegeix em un obrir i
tancar els ulls, fent que enyoris ja des de la darrera plana el proper títol d’aquest
desvergonyit autor. Hi te una frase sencera copiada del
autor Kushner (Millennium).
| LLIBRE - | DEPENDENT BEN PLANTAT PER A HEREU SOBIRANISTA - | 2012 - | 8/10 - | Daniel O'Hara |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada