Primer de tot deixeu-me dir que no
considero aquesta obra una peça cabdal de la literatura teatral de la humanitat
com ho fan tots els crítics del món, es una bona obra però com aquesta n’hi han
moltissimes, per favor no és Shakespeare, Brecht ni Chekov, deixem les coses on
han de estar.
La direcció irregular com sempre amb
Manrique, nen mimat de la critica i els mitjans de la media.
En aquesta versió del Zucco hi ha posat
moltes coses molt valuoses i la glorificació del sado masoquisme del protagonista
en els escenes que es produeixen en el terrat de la casa-decorat son d’una
bellesa colpidora.
No estic d’acord amb els retrets que li
feia el crític Ordoñez a la actriu Genebat sobre la veu xisclenera i poc
matisada en aquesta peça, prefereixo que així sigui que no que no se escolti
gens el diàleg com en la escena del metro en que el personatge del home vell no
se li entén ni una sola frase de tot el parlament a no ser que estiguis a primera fila i just davant
on ell parla – Manrique ha fet una desconnexió de volums de veu total en
aquesta funció hi ha escenes cridades i amb un alt volum i altres que no es pot
escoltar gens del diàleg.
Fet contrastat amb altres espectadors
de la funció.
Perquè en el programa Gamiz (el segon
paper en importància de la obra) va en sisè lloc i Genebat en el segon lloc de
la llista, prevaricació?
Derqui, Gamiz i Genebat perfectes en
tot moment, els altres també però no en totes les variades escenes de la
funció.
L’acústica del teatre Romea es pèssima
no tant com la del TNC però quasi.
| TEATRE - | ROBERTO ZUCCO - | 2013 - | 7/10 | Manrique - Derqui, Genebat, Benet, Rodriguez, Boada, Gàmiz, Ricard, Guinart |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada