hamlet

Una novetat per a mi ja que mai havia escoltat aquesta opera així com cap altre del compositor Thomas. Musica típicament francesa amb tot el que això comporta, sempre més de positiu que de negatiu. El protagonista Stephane Degout porta la representació al seu moli, cantant i actor de contundent veritat i així fa el miracle de fer-te creure un argument tan ximple com aquest encara que estiguii signat per el geni angles. Olivier Py fa una creació de simplicitat i sobrietat sense avorrir mai l’escena. Tan lluny de la colorista Lulú que li vam veure a Barcelona ara fa tres anys, aquí tot es negre i gris, i oh miracle les tres hores de vídeo no es fan gens pesades. Els primers plans de d’interpretació y unes càmeres disciplinades fan el que una obra tètrica i fosca llueixi intensament gracies sens dubte d’una musica de molta qualitat. DVD - HAMLET - 2013 - 8/10 - La Monnai - MarcMnkowski, Olivier Py - Stéphane Degout, Lenneke Ruiten, Sylvie Brunet-Grupposo

la favorite

Regals que plouen del cel, un regal d’un Achim-Danke i els seus contactes, un regal del Google i el seus YouTubes. El fet és que pots veure una magnifica obra del prolífic i variat Donizetti amb una qualitat de so i de visió encomiable, amb un subtitulat en la mateixa llengua en que estan cantant els intèrprets aquella elegant versió llustrosa i colorista encara que, amb no gaire imaginació. Tot un privilegi el poder veure aquests cantants, molts d’ells de repartiment de luxe, en una versió rara pel fet de ser cantada en francès original en compte de la transcripció posterior al italià, que es la que s’ha fet el seu nom a tot el món. A vegades penso que soc molt més feliç a casa veient aquest tipus d’espectacles qu no pas al anquilosat Liceu, farcit de versions concerts i uns interminables descans de 30 minuts i si a sobre em presenten una llista de obres pesades y repetitives del repertori més ranci, com el que ens ve la propera temporada em fa qüestionar el desfer-me d’aquell lligam amb la santa casa, una llarga etapa cremada, i tirar pel dret. DVD - LA FAVORITE - 2014 - 8/10 - Allemandi, Boussard, Lacroix - Kate Aldrich, Yiije Shi, Ludovic Tézier

il segno di venere

Hi algú que pugui posar més noms gloriosos en una mateixa pel•lícula, a llegir: Loren, Valeri, De Sica, Vallone, Pica, Arena, De Filippo, Sordi, Comencini, Zavattini, Risi, Rossellini... el millor cinema de costums, mai fet, sainet urbá de classes treballadores però sempre amb aquella elegància i dignitat icones d’una època. Cinema que convivia agermanat al neorealisme dramàtic de denuncia paral•lela, ja que en aquests films d’humor agre dolç la denuncia també estava present en cada un dels seus diàlegs i seqüències. I encara que les situacions volen portar a riure, a mi no però, el final tràgic del desenllaç és del tot inevitable amb un pla final de la Franca Valeri que et trenca l’anima. Film sense colors, amb modes desfasades i morals d’un altra època però amb una humanitat i sobre tot una veritat sobre la condició de la gent de barri del tot encara vigent i puc dir que eterna. DVD - IL SEGNO DI VENERE - 1955 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt0046292/?ref_=fn_al_tt_1

al llarg del kurt

Ja he dit moltes vegades que mai vaig a escoltar recitals de una veu acompanyada d’un piano, perquè m’avorreixen mortalment. avui he fet una excepció perquè no es tractava de una cantant lírica sinó d’una actriu i una actriu que admiro profundament, ‘the spanish Sondheim queen’ Vicky Peña. No he sortit desenganyat perquè en el transcurs de moltes cançons ens ha explicat la vida artística i sentimental de Kurt Weill, un altra artista, en aquest cas compositor que admiro moltíssim des de que amb 18 anys, vaig veure al Palau de la Musica, l’assaig general de ‘l’Opera dels tres rals’ per la Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’estrena de la obra mai es va produir perquè les autoritats franquistes se la van carregar abans de l’estrena. De sota ma es va vendre el long play de la funció del assaig que jo vaig veure i és un dels discs més escoltats de la meva vida em sabia totes les lletres en català tal com avui les he escoltat en la meitat de les peces interpretades amb variadíssims registres la eminent actriu i cantant. No oblidem que quan la Vicky Peña era una nena ja la vaig veure en aquell preciós ‘O. de 3 rals’ dirigit per Mario Gas i ella era la ingènua protagonista Polly Peachum i ja llavors ho brodava. Ha plogut molt de llavors i Vicky Peña dins la seva maduresa i saviesa escènica és ara única per interpretar amb tota fidelitat aquelles mítiques cançons. Sr. Wert, avui s’han escoltat 16 cançons de les quals dues en castellà, dues en francès, una en alemany, cinc en angles i la resta en català, si hagués vingut a la funció hagués vist cinc vistoses llengües que es relacionaven en perfecta harmonia per alegria de tots els assistents. TEATRE - AL LLARG DEL KURT - 2014 - 8/10 - Vicky Peña, Jordi Camell

do començo ao fim

Un tema realment difícil de vendre i més si mirem el país d’origen del film: Brasil. Amors incestuosos homosexuals entre germans i el que és més sorprenent es que te final feliç. Els genitors ho veuen des de sempre que aquells nens es comporten d’una forma molt, massa, afectuosa però no fan res per aturar-ho, tan sols calia esperar, la mare mor quan els nois encara no han consumat la seva sexualitat i en els transcurs dels anys formen parella fins i tos amb anells de casament privat i amb el silenci i complicitat del pare que tot ho sap i tot ho veu. La realització es de serial brasiler, les musiques amb molts violins i en pla adagis de Vivaldi, la fotografia es llueix i es recrea mostrant la bellesa dels cossos nus i atlètics. Una pel•lícula que no és bona però sí que és un plaer visual per les pupiles cansades de veure tanta Esperancita i tanta Botella. DVD - DO COMENÇO AO FIM - 2009 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1440741/?ref_=nv_sr_1

64 festival canço italiana sanremo 2014

No hi ha cap espectacle musical arreu del món que tingui el look, el bon gust i la ultima tecnologia puntera com els programes de la televisió italiana, ara i sempre. De tots ells el que sobresurt i treu un bon cap d’avantatge es el Festival de Sanremo, programa vist per quasi tota Itàlia aquells dies, són cinc dies de Festival, quatre hores cada dia, hora punta, primera cadena, musica, humor, i estrelles internacionals. Com deia l’aparença del programa les llums i els decorats i com es mostra tot i com es belluguen les càmeres és d’antologia. Ni els Oscars de Hollywood, ni el festival d’Eurovisio de països rics es pot comparar ni de lluny amb Sanremo. Per això la setmana de Sanremo jo com una bona monja faig exercicis espirituals en aquella petita ciutat de la Liguria mediterrània. La musica de san remo en molta part no és la musica que s’escolta per la radio a tot el mon musiques rítmiques i de caire angloamericà, no, la musica que allí s’escolta es filla directa dels Verdis i els Puccinis, musica melòdica i que moltes de les peces et fan volar com t’ho va fer el ‘nesun dorma’ la primera vegada que la vas escoltar. Aquest any s’ha volgut fer un homenatge a les persones madures o clarament de molta edat, persones que per la seva carrera i la seva bellesa t’anima mereixen un homenatge, així em pogut escoltar cantant o recitant: Cat Stevens, Rafaella Carra, Franca Valeri, Libague, Renzo Arbore, les germanes Kessler, Claudia Cardinale, i moltes altres que ara no recordo. TV - 64 FESTIVAL CANÇO ITALIANA SANREMO - 2014 - 9/10 - RAI1 - Teatro Ariston - Sanremo