Una conjunció de favors com són el poder visitar per
primera vegada un dels teatres capdavanters del mon en molts aspectes, el poder
veure una opera de les mes vistes, escoltades i estimades del repertori, el veure
que la producció la subscrivia un català de agosarada i escandalosa trajectòria,
de estar ben acompanyat, van fer d’aquella nit un moment prou especial per
recordar.
La producció preciosa a estones i ximpleta de tant en
quant, com quan t’avisaven de posar-te les ulleres 3D per veure relleus afegits
a una producció ja per si mateixa prou tres dimensionada.
En general ben cantada, la Liu debutava aquella nit, en aquell
dolç rol, una bonica veu , el resultat un èxit, la diva perversa amb una veu
una mica estripada però amb ens aguts necessaris esfereïdors, el jove tenor
xines va triomfar de totes formes, te una manera de cantar que es fa estimar a
les primeres notes.
La representació va acabar amb la ultima nota que va escriure
Puccini, o sigui que la coda final del mestre Alfano, res de res.
Orquestra i director magnífics i el Furo Padrissa millor
que en altres coses vistes en vídeo però un cop de tisores li escauria prou
be.
OPERA - |
TURANDOT - |
2014 - |
8/10 - |
BS - Asher
Fisch, Carlus Padrissa - Iréne Theorin, Yonghoon Lee, Anita Hartig |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada