al llarg del kurt

Ja he dit moltes vegades que mai vaig a escoltar recitals de una veu acompanyada d’un piano, perquè m’avorreixen mortalment. avui he fet una excepció perquè no es tractava de una cantant lírica sinó d’una actriu i una actriu que admiro profundament, ‘the spanish Sondheim queen’ Vicky Peña. No he sortit desenganyat perquè en el transcurs de moltes cançons ens ha explicat la vida artística i sentimental de Kurt Weill, un altra artista, en aquest cas compositor que admiro moltíssim des de que amb 18 anys, vaig veure al Palau de la Musica, l’assaig general de ‘l’Opera dels tres rals’ per la Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’estrena de la obra mai es va produir perquè les autoritats franquistes se la van carregar abans de l’estrena. De sota ma es va vendre el long play de la funció del assaig que jo vaig veure i és un dels discs més escoltats de la meva vida em sabia totes les lletres en català tal com avui les he escoltat en la meitat de les peces interpretades amb variadíssims registres la eminent actriu i cantant. No oblidem que quan la Vicky Peña era una nena ja la vaig veure en aquell preciós ‘O. de 3 rals’ dirigit per Mario Gas i ella era la ingènua protagonista Polly Peachum i ja llavors ho brodava. Ha plogut molt de llavors i Vicky Peña dins la seva maduresa i saviesa escènica és ara única per interpretar amb tota fidelitat aquelles mítiques cançons. Sr. Wert, avui s’han escoltat 16 cançons de les quals dues en castellà, dues en francès, una en alemany, cinc en angles i la resta en català, si hagués vingut a la funció hagués vist cinc vistoses llengües que es relacionaven en perfecta harmonia per alegria de tots els assistents. TEATRE - AL LLARG DEL KURT - 2014 - 8/10 - Vicky Peña, Jordi Camell