la sonnambula

La Ciofi es casa de vellut vermell com una qualsevol Jezabel, clar que allò no fou un vestit de noces. El Juan Diego fa el paper més ridícul de la seva carrera, aquest tenor canta perfecte, en lo seu potser és el millor, però ja no em dona cap sorpresa, sempre el trobo idèntic, sí, perfecte però ja m’avorreix, prefereixo una veu amb més sobresalts. La funció molt ben cantada, sobre tot per part de la protagonista que es nota el gran esforç que fa per estar en el seu lloc encara que ja te certes regions que perillen i poden ser de risc en un demà proper. El cor del Liceu quan se sobre actua a si mateix és una meravella absoluta, la entrada amb les llanternes perquè senten un soroll a la nit és per no poder dormir per unes quantes nits si ho penses bé. És una opera infumable que si no fos per els bon intèrprets vocals de la peça y per les folies del director de escena en cada una de les fraccions musicals podria tornar-me sonàmbul de cop. OPERA - LA SONNAMBULA - 2014 - 8/10 - Oren, Marelli - Ciofi, Flórez, Coma-Alabert, Ulivieri