il segno di venere

Hi algú que pugui posar més noms gloriosos en una mateixa pel•lícula, a llegir: Loren, Valeri, De Sica, Vallone, Pica, Arena, De Filippo, Sordi, Comencini, Zavattini, Risi, Rossellini... el millor cinema de costums, mai fet, sainet urbá de classes treballadores però sempre amb aquella elegància i dignitat icones d’una època. Cinema que convivia agermanat al neorealisme dramàtic de denuncia paral•lela, ja que en aquests films d’humor agre dolç la denuncia també estava present en cada un dels seus diàlegs i seqüències. I encara que les situacions volen portar a riure, a mi no però, el final tràgic del desenllaç és del tot inevitable amb un pla final de la Franca Valeri que et trenca l’anima. Film sense colors, amb modes desfasades i morals d’un altra època però amb una humanitat i sobre tot una veritat sobre la condició de la gent de barri del tot encara vigent i puc dir que eterna. DVD - IL SEGNO DI VENERE - 1955 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt0046292/?ref_=fn_al_tt_1