dijous, 20 de febrer del 2014

dones com jo

Teatre en tems de crisis, crisis en tots els aspectes, creatius, innovadors i de revolta. La companyia s’aferra a repetir la mateixa formula màgica que els hi va portar lluentor en temps preterits. El discurs és el mateix, no m’agrada un teatre fet només per a dones, un 95% del públic fou només femení, fins mitja funció els riures no es van dibuixar, a la fi, aplaudiments de cortesia. Al carrer les dones comenten ‘què be treballen aquestes noies’. Teatre d’evasió que no aporta res. El teatre per dones, com el teatre per gais si no és portat a terme de manera excel•lent millor no tocar-lo. Prou putejats que estan aquests col•lectius com per enredar la troca. Resultat desengany, un més. TEATRE - DONES COM JO - 2014 - 4/10 - Pau Miró - Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca