La obra: Es el segon muntatge que veig d’aquesta obra,
la primera de Pascual al Mercat de les
Flors amb plàstica de Amat, em va avorrir molt perquè es va centrar en el text poètic
i encriptat de Lorca sense cap concessió a la galeria, en aquest segon muntatge
en Rigola ja veu que si no posa una mica de sal i pebre a la funció hi ha la
por d’adormir al personal, Lorca, tal com s’explica en el súper extens programa
de ma que et donen al teatre, passava un mal moment interior i tot el que el
feia patir ho va posar en una obra que segurament solament ell ho entenia,
poesia tancada i metafòrica, carregada de surrealisme tan en boga en aquells
moments de la historia, un plany llastimer d’un homosexual que per raons
intimes va engabiar dins un llenguatge preciosista, lluminós i desbordant, com
una ‘copla’ sense argument plena de paraules sagnants.
El Muntatge: Rigola encerta del tot en donar
vistositat en l’aposta escènica, ajudat pel indiscutible talent de Max Glaenzel
amb un decorat insòlit dins la rigidesa formal que sempre te aquella santa casa
el TNC, formalitzar en viu tot el tancament sexual del autor de Granada i les
seves repressions més profundes amb un desplegament fascinant de actors
completament nusos sobre l’accidentat escenari fou un gran encert, pectorals,
glutis i genitals per ajudar a entendre al poeta i les seves precioses paraules
es una troballa, el director sempre ha estat mol agosarat en aquest tema de
publiques nueses i personalment jo ho agraeixo ja que les paraules acompanyades
de bellesa plàstica sonen molt millor, per part de la part actoral la obra es
una meravella per això es del tot recomanable però aquí si que Rigola he de dir
que li fa un gran servei al poeta Lorca.