L’Achimdanke més estimulant per tractar-se de la
producció per a mi més sorprenent del any, per el tema, per la gosadia escènica,
per l’interpretació als límits del perill i del ridícul, però sense caure mai a
pou de les desgracies i sobre tot per la musical del genial compositor.
Sempre brillant i inspirat com se li pressuposa, i a
partir de la segona part hi posa tants recursos timbris i variats que no pots
deixar de tancar la boca fins que acaba la funció això sí, amb un silenci esfereïdor.
Quina sort estar en una ciutat com Munich que poden
gaudir de unes propostes tan diverses, innovadores i de tanta qualitat.
El fet de que l’intel·ligència del compositor
acompanyada dels invents escènics del director et produeixin catarsi no te preu
i només queda demostrar agraïment a qui proporciona la possibilitat de que
aquesta joia estigui al teu abast en una perfecta alta definició tant de so com
de imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada