Fatídica producció d’aquesta opera tantes vegades
vista i escoltada, potser la què més.
Ganes d’afusellar simbòlicament al director d’escena
per haver fet una cosa tan espantosa i claustrofòbica, amb la sola idea de marcar
el territori com fan els gossos pels carrers i no faig aquest comentari per
menysprear als gossos als que els hi tinc molt més respecte que al Herr Lehnhoff.
La divina bellezza o meraviglia vestida com una taràntula
verinosa de la Stemme és també molt decebedor el resultat del que vaig
escoltar, fent patir tota l’estona amb una tessitura forçada i lletja. En acabar
la visio em vaig posar el ‘in questa reggia’ de la també sueca Nilson i allí si
que vaig escoltar el poder d’una de les grans, Stemme dins uns pocs anys ...
del tot oblidada.
Agreste correcte i Antonenko, encara que fa patir per
alguns tirabuixons vocals que fa a vegades, com te una veu cristallina i potent
m’agrada i prou.
I el president de la república a la llotja reial, que maco!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada