Encert total, aquesta vegada sí, del director
Michieletto en aquest emotiu Achimdanke.
No es pot fer amb més intel·ligència el fondre les
dues operes en un mateix espai de lloc i quasi de temps, on els personatges de
la primera es reprodueixen a la segona i viceversa, una troballa de magistral
domini del que és el conèixer el món del teatre, de conèixer la Sicília i les seves
emocions més profundes del verisme llatí i mediterrani.
Si hi ha alguna lleu imperfecció en la part vocal dels
protagonistes no vull ni tan sols esmentar-ho ja que l'entrega de tots ells és
tan sincerament gran, que per molt temps quedaràn aquestes dues operes com a
funció de referència, per totes les seves qualitats mai prou valorades.
Una funció, mèrit absolut del teatre ROH de Londres,
molt difícil d’oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada