Un joveníssim i guapo Clint Eastwood que no surt ni en
els crèdits i un també jove David Janssen, són els petits regals que va el
veure films de tan antiga manufactura.
Pel·lícula que de segur en Douglas Sirk no la va voler
firmar encara que hi va treballar amb un Rock Hudson ‘que se sale de guapo’ però
com actor sempre tan discret, y en les maneres encotillat com sempre.
Ara que ja sabem tot el que hauríem de saber de la
seva vida y les seves mentides socials per culpa de la moral d’aquella societat
hipòcrita, es graciós el veure com fa tot el possible per estalviar-se petons y
mostres afectuoses amb les seves protagonistes femenines.
No hi ha que confondre el ser respectuós amb les dones
i tractar-les sempre de lluny amb sentir el nàusees cada vegada que t’acostes a
ella i li has de acostar els llavis, que és el que ell t’inspira en totes les
seves escenes amoroses, això sí sense treure's l’americana ni afluixar-se el
nus de la corbata.
1 comentari:
Sempre m'ha admirat que George Sanders es suïcidés a Castelldefels i fos amant de Chopin, segons la premsa de l'època. Embolica que fa fort, se'n deia llavors.
Publica un comentari a l'entrada