schumann i bruch, passions desfermades

Injust títol el que li han posat en aquest concert per haver obviat al compositor Josef Suk quan la bru peça de 14 minuts que ha obert el concert és de totes la que més passió desfermada  inspira. Un jove director per primera vegada entre nosaltres , t’anima romàntica i que ha sabut imprimir el to precís a cada peça.

Malauradament els aplaudiments no han estat a l’alçada del resultat artístic, ja que aquest públic nostre quan no s’acaba amb una de les patums més emblemàtiques, es mostra fred i poc comunicatiu i es veu que Schumann no és ‘lovely’.

Un molt bon concert interpretat per gent jove e perfecte sintonia al l’esperit romàntic que anunciava el programa, nomes tinc ganes de tornar escoltar el arravatat i revoltat vals del Scherzo Fantàstic del compositor Txec Josef Suk. 

ç

CONCERT - SCHUMANN I BRUCH, PASSIONS DESFERMADES - 2015 - 9/10 - OBC - Clemens Schuldt, Viviane Hagner

887

Robert Lepage ens explica en primera perdosa els seus records de la infància i adolescència al seu Quebec, amb un molt elaborat espectacle de dues hores i gran desplegament en maquinaria i efectes visuals realitzats en gran part davant dels teus nassos i com obra de màgia, mai pots descobrir com es poden produir els petits miracles visuals que estàs presenciant.

Espectacle arrelat amb els aspectes socials del Canada encara sota la dominació anglesa fins arribar al moviment separatista que te en l’actual Canada francòfon.

Haver programat en el curs passat aquest revolucionari i poètic espectacle sense poder imaginar els convulsos moments històrics que Catalunya esta vivint actualment és d’una intel·ligentíssima intuïció del director del Lliure Lluís Pasqual.

Servir una peça tan esplèndidament explicada amb múltiples variants del món del teatre i del espectacle, com aquesta i fer-te veure que la historia es repeteix, sigui la part del món que sigui, on hi ha opressors i submisos o dit en el meu llenguatge més dur: amos i esclaus és in inestimable regal.

Obra d’un sol personatge que és a la vegada autor, dissenyador i director encara que... al final de la representació amb el públic udolant més que no aplaudint van sortir deu tècnics a l’ombra que fan possible aquest prodigi escènic.

DVD - 887 - 2015 - 9/10 - Robert Lepage, Cia. Ex Machina

ariadne auf naxos

Quin goig de potencia musical i de talent interpretatiu en aquest Achimdanke del gloriós Strauss. Encara que la producció es molt pobre, econòmicament parlant i també molt lletja, com la part teatral funciona a la perfecció, malgrat que els protagonistes no tenen el ‘phisique du rol’, gracies al saber del regista Carsen. El pèl-roig director Petrenko aquí fa filigranes amb una orquestra petita i porta als cantants amb màgica exquisidesa.

Les tres dones protagonistes, sense poder posar a una per sobre de l’altre, donen tant d’elles mateixes que simplement desitjo poder tornar-les a veure per separat en altre comeses per gaudir del seu talent.

La fulgurant Brenda Rae en les seves explosives intervencions em va recordar tota l’estona per la fesomia i expressions facials a una jove Chita Rivera.

Molt desmillorat he trobat a Seiffert i no tan sols de veu, la seva mobilitat es feixuga. Un paper tant curt i se li fa llarg. Una llàstima.

DVD - ARIADNE AUX NAXOS - 2015 - 9/10 - Bayerisches S. - Kirill Petrenko, Robert Carsen - Amber Wagner, Brenda Rae, Alice Coote, Peter Seiffert

seven sinners

Final d’etapa del període delirant de la inclassificable Marlene i la seva cinematografia de Hollywood, 1940 era presagi d’un nou temps, d’una futura guerra i desprès del terrible episodi bèl·lic els figurinistes de moda cinematogràfica, van perdre espurna de llum i atreviment creatiu, així com també guionistes i directors.

Marlene te aquí de parella un dels pitjors actors de la historia de la industria fílmica, en John Waine, no es que ella sigui un compendi de bon fer dramàtic, però al menys ella distreu amb les seves incongruències interpretatives i els seus travestiments a cada punt i moment.

Ell en canvi és un sòmines i la química entre ell dos en aquesta pel·lícula és patètica fins al ridícul absolut.

El nom americà de set pecadors no li veig per en on treu punta, en canvi el nom que tenia a España quan es va estrenar ‘De isla en Isla’ li va perfecte, ja que la pobre Marlene es desterrada de cada una de les illes del Pacific en que posa els peus, segurament perquè els governadors anglesos que regenten la zona tenen al·lèrgies a les plomes cares i les bijuteries barates.

DVD - SEVEN SINNERS - 1940 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0033038/

el mar

Joia màxima de les nostres lletres aquesta novel·la, que amb una estructura entregirada de situacions en el espai del temps i amb visió contraposada per els principals personatges de la historia, capítol rere capítol, explicant-te la seva part dels fets o dels sentiments.

No és una manera nova de fer però el que et sorprèn es l’entramat poètic en que lliga les paraules i les sentencies.

Obra que no pots llegir a corre corrents ja que moltes de les emocions estan amagades rere críptiques paraules.

Entenc perfectament que un director com Villaronga la volgués portar al cinema dos esperits d’afilada saviesa es trobaven en el temps.

Les paraules de Blai Bonet et queden en el record amb l’enveja de poder copsar la vida dels altres amb una mirada tan rica com la que te el poeta mallorquí.

I que rica es la nostra llengua quan la cuina segons qui.

LLIBRE -

EL MAR -

1958 -

9/10 -

Blai Bonet

suite française

Llibre altament recomanat per Laura, la lectora impenitent te la família, a la fi no el vaig llegir i aquí em vaig rescabalar amb tres plaers addicionals.

Primer plaer tornar a trobar al actor flamenc Matthias Schoenaerts, el nou heroi romàntic del moment actual a la manera Rock Hudson o John Gavin, aquí ens interpreta al alemany nazi mes adorable de tota l’historia del cinema el tendre personatge Bruno von Falk.

Segon plaer, la absoluta protagonista del film la sensible Michelle Williams, preciós rostre que vaig descobrir per primera vegada en Brakeback Mountain on interpretava a Alma la esposa del malaurat Heath Ledger, de llavors ha interpretat 40 títols sempre com a protagonista principal i donant testimoni del seu gran valor com actriu de múltiples registres, en aquesta Suite Française està immensa.

Tercer plaer, Kristin Scott Thomas és una actriu que te predilecció per semblar pèrfida i amb una tendència que va a la alça, ja que quasi sempre, com aquí també, es l’encarnació d’un ser sinistre amb tintes terrorífiques i amb unes mirades impagables de doble interpretació moral, mai saps en realitat que pensa, cosa que si no ets una de les grans no pots transmetre. Les musiques de piano o no, estan a l’alçada de tan bonica historia d’amor.

DVD - SUITE FRANÇAISE - 2014 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt0900387/

what we did in our holiday

Una amable comèdia molt en l’estil BBC amb tot el cúmul de falsedats que per suposat això comporta.

El cas és que si veus una bona interpretació, uns paisatges d’Escòcia d’una gran bellesa i una historia que no t’irrita (American style comedy), ja ni ha prou per passar la tarda d’un diumenge gris .

El repartiment del film és en gran part 100% scotch i a destacar la lluentor especial de la paralla protagonista Rosamund Pike i David Tennant, estrelles del espectacle a la seva terra en plena joventut.

DVD - WHAT WE DID IN OUR HOLIDAY - 2014 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt2725962/