Una opera en que la part teatral moltes vegades el recitat era pur teatre més que cant justament dit.
Musica que embolica i transmet sensacions, sobre tot en la part coral, contundents i explosives.
Recursos escènics impactants i agosarats, litres de quitrà vessats sobre un escenari blanc i amarant pràcticament tota la multitud escènica de negre bituminós, vestimentes i rostres.
Un pobre bou d’exhibició en fires de ramaderies per guanyar guardons, també tacat de negre líquid, pobre bestiola, ser maltractat així i sense cobrar nomines és fa dur de pair.
És podria fer sortir un animal en aquestes condicions aquí a Catalunya?
No se si em queden ganes de tornar a veure aquesta obra un altre cop , potser sí, però avui ha estat un Achimdanke veritablement explosiu com ja he dit abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada