Quin goig de potencia musical i de talent
interpretatiu en aquest Achimdanke del gloriós Strauss. Encara que la producció
es molt pobre, econòmicament parlant i també molt lletja, com la part teatral
funciona a la perfecció, malgrat que els protagonistes no tenen el ‘phisique du
rol’, gracies al saber del regista Carsen. El pèl-roig director Petrenko aquí
fa filigranes amb una orquestra petita i porta als cantants amb màgica
exquisidesa.
Les tres dones protagonistes, sense poder posar a una
per sobre de l’altre, donen tant d’elles mateixes que simplement desitjo poder tornar-les
a veure per separat en altre comeses per gaudir del seu talent.
La fulgurant Brenda Rae en les seves explosives
intervencions em va recordar tota l’estona per la fesomia i expressions facials
a una jove Chita Rivera.
Molt desmillorat he trobat a Seiffert i no tan sols de
veu, la seva mobilitat es feixuga. Un paper tant curt i se li fa llarg. Una llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada