Joia màxima de les nostres lletres aquesta novel·la,
que amb una estructura entregirada de situacions en el espai del temps i amb visió
contraposada per els principals personatges de la historia, capítol rere capítol,
explicant-te la seva part dels fets o dels sentiments.
No és una manera nova de fer però el que et sorprèn es
l’entramat poètic en que lliga les paraules i les sentencies.
Obra que no pots llegir a corre corrents ja que moltes
de les emocions estan amagades rere críptiques paraules.
Entenc perfectament que un director com Villaronga la volgués
portar al cinema dos esperits d’afilada saviesa es trobaven en el temps.
Les paraules de Blai Bonet et queden en el record amb
l’enveja de poder copsar la vida dels altres amb una mirada tan rica com la que
te el poeta mallorquí.
I que rica es la nostra llengua quan la cuina segons
qui.
| LLIBRE - | EL MAR - | 1958 - | 9/10 - | Blai Bonet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada