Una peça d’arqueologia fílmica dins el món de l’opera,
noms gloriosos de fa 50 anys, Astrid Varnay, Bernd Weikl, Karl Böhm i com no
Teresa Stratas
Hi ha hagut dotzenes de Salomes diferents i sempre hi
ha quelcom en que totes queden curtes, la Stratas te uns greus molt deficients
per un rol d’aquesta capacitat, la part aguda bé i sobre tot la part
interpretativa excelent.
Hi ha quatre minuts al final del film on la Stratas te
a dos centímetres de la boca la boca y nas del cap decapitat del Jochanaan i en
pla fix i veus com mentre la soprano va cantant tots els líquids imaginables li
surten dels ulls del nas i de la boca, llàgrimes baves i mocs li van caient
sobre el rostre immòbil del Baptista, prodigi de realisme gore i eròtic sobre
tot per el subratllat musical del gran Strauss molt ben resolt pel director
Götz Friederich.