Que trist quan tots els cantants d’una representació d’òpera
et fan llàstima pel ridícul que mostren en tota la representació per culpa d’un
pocasolta egocèntric com és el director rus d’aquesta funció.
Si l’òpera anés massa sovint per aquest camí, la
deixaria de seguir, plegaria veles i aniríem per un altra cosa com a
substitutiu, son tantes les imbecil·litats que els pobres cantants han de fer
com gossets de fira ensinistrats per complaure a un públic que incomprensiblement
aplaudeix i aplaudeix al acabar la representació.
Si la Callas, la Nilsson o la Schwarzkopf aixequessin
el cap i veiessin coses com aquesta, de segur que tornaven als sarcòfags.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada