La manera de fer cinema del director Agustí Villaronga
em plau molt, molt bon cuidador de la fotografia, dels paisatges y de la part
decorativa, aquí no podia tenir res millor que la cartoixa de Lanaja al bell
mig dels Monegros, una edificació molt gran, amb immenses parets, cúpules i voltes
am pintures murals que es van perden sense remissió ja que el conjunt
monumental esta abandonat de la ma de deu i no hi han diners a la comunitat d’Aragó
per restaurar un edifici que els hi queda lluny de tot arreu.
De les pel·lícules de la trilogia de la guerra del
director Villaronga la que més m’agrada es la primera, ‘El Mar’ l’he vist
moltes vegades, a certa distancia li segueix ‘Pa negre’ i la que menys m’ha
interessat es aquesta ‘Incerta glòria’
El personatge central, la Carlana, el trobo molt estereotipat
i encara que disfressin a la protagonista de Irene Papas, doncs no, ja que es
una mena de rol que es necessita una Bette o una Magnani, per fer-se estimar
malgrat lo mala bruixes que és.
La mort del protagonista, encara que ja vista
moltes vegades aquesta manera de morir, per
la tendresa dels dos homes, d’una bellesa impagable, és el millor de la pel·lícula.
DVD - INCERTA GLORIA - 2017 - 7 /10 - http://www.imdb.com/title/tt5304874/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada