El primer Otello del Kaufmann no ha estat com la
primera Norma de la Caballé, no farà historia, uns pocs comentaris durant uns
dies i desprès l’oblit fins que torni a repetir títol en un altre teatre, amb
un altre producció i per suposat amb un altre Iago al seu costat.
Un Otello sense Iago sempre es un semi desastre, aquí
li ha tocat un cantant mediocre i un actor pèssim, antic i exagerat, una mica
com l’Inda de la Sexta, per fer-me entendre.
Una producció horripilant, pobre i lletja, Kaufmann
pèssimament dirigit, a la manera de cinema mut i una Desdèmona més per escoltar
que no pas veure-la.
Aquest Achimdanke m´ha permès veure amb una qualitat
de vídeo magnifica el tercer i quart acte ja que els altres dos els vaig veure
al cinema amb una pèssima retransmissió via satèlit indigna d’un teatre tan prestigiós
com el ROH.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada