Arabella és una òpera que sense ser perfecte li tinc
gran estimació i que he vist moltes vegades des de aquella llunyana funció de presentació
de la Caballé al Liceu, crec que 1962, no estic segur, dic que no és una opera
perfecte perquè és irregular, cap acte te la contundència, ni dramàtica ni
musical que te el acte primer.
Aquesta funció la veritat es que l’he trobat bastant
grisa en quan a la part cantada i amb moltes bestieses a la part de direcció escènica.
La protagonista Arabella es molt curta en la part dramàtica
i mediocre de resultats vocals, la vesteixen com una hospiciana i en canvi la
seva mare sembla una madame d’una casa de barrets.
Al baríton del rol Mandrika no te contundència física
ni vocal per fer-te creure el personatge.
Que hi foten en el tercer acte sis mascles transvestits
presidint la funció, presencia sense cap gracia ni justificació en presenciar
els daltabaixos familiars.
L’única cosa que salvo de la funció a part de la
sempre perfecte orquestra del Wiener es la Zdenka de Chen Reiss, tan eficaç en
la part actuada com la cantada.
Achimdanke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada