rigoletto

De l’opera poca cosa es pot dir, és tan, tan coneguda i reconeguda que amb la nostra precipitació  sempre volem que la cantin com la tenim fixada al cap pels gran i les grans de l’historia.

David McVicar presenta una producció lletja i fosca, tota la ferralla i tela de galliner del decorat brut i atrotinat no lliga amb la roba dels que actuen neta polida immaculada.

Quan penso en que hi ha cors que actuen de manera magistral com actors, no es el cas del d’aquesta funció, estan patètics de tan exagerat que ho fan tot en tota la funció fan mori de riure.

Michael Fabiano el que pitjor li suporto es aquesta mania de posar-se perruquetes a totes les funcions que fa, caldria recomanar-li in psicotècnic del cap per que li fiquessin al cervell que una calba lluent i brillant és molt digna.

I per fi la impagable Clemency Burton-Hill, 36 anys fa un munt de coses i totes les fa be, actriu de pel·lícules, escriu novel·les, presentadora de televisió, toca el violi en sales de concerts del món , una joia, però sobre tot el que millor te és aquesta manera de parlar tan ‘high class London peculiar’ après de ma de les bones monges del col·legi de la Magdalena a Cambridge, marca de fabrica per l’eternitat.

Achimdanke

RIGOLETTO - 2018 - 7 /10 - ROH - Alexander Joel, David McVicar - Michael Fabiano, Dimitri Platanias, Lucy Crowe, Andrea Mastroni