Una orquestra de gran prestigi internacional, un
director d’orquestra que potser és el millor que tenen els germànics avui
mateix, tres solistes de la lírica de amplia trajectòria artística.
I tot això per interpretar musica lleugera de revista
de la Alemanya dels anys 30, sí les mateixes cançons que cantaven la Marlene o
la Zarah Leander, i què ben servida aquesta amanida de compositors molts d’ells
desconeguts per a mi, un plaer de escoltar i també pels ulls àvids de saviesa
televisiva.
Quina diferencia de la TV estatal alemanya a les coses
que es poden veure des de la capital del estat espanyol, només un país amb
cultura poden programar una sessió com aquesta i no serà que el país espanyol
no tingui precioses musiques de revista o sarsuela per muntar dotzenes de
especials com aquest que he acabat de veure.
Però a on no n’hi ha no en raja.
Achimdanke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada