Un concert amb moltes expectatives per la part del homenatjat
Bernstein, i ha estat tol el contrari, ja que la primera part ho he passat a la
gloria per tantes raons ben diverses.
El primer tema per fer brillar a les criatures canores
amb una musica de lo més John Williams possible però efectiva i que ha fet
feliços als nens i nenes que participaven i per suposat al públic que ha agraït
uns teloners tan eixerits.
Dels sons mexicans de Copland i de la seva increïble
orquestració, res a dir tot esta ja explicat per veus més sabies.
Un dels concerts més famosos del repertori mundial,
aquest primer de Bruch, quina llàstima de que la resta de la musica d’aquest
compositor sigui tan poc freqüent en les sales de concert.
Aquesta simfonia de Bernstein m’ha avorrit
infinitament, se me’n refot que sigui molt original l’estructura (pedant) que
la orquestració sigui magnifica (estil Copland), penso que aquest home, com ja
em va passar amb la seva Missa, que tampoc em va agradar, ha de tallar
melodies, sincopar paraules llegides amb musica de fons, corals i solista
vocal, però ben retallat i difícil de cantar, sinó no seria modern.
Que vols que et digui, estimo Bernstein, que ningú
me’l toqui, però opino que qualsevol cançó de On the town, Candide o West Side
Story val molt més que aquesta simfonia que ha necessitat un escenari amb quasi
300 persones per fer-la viure.
Si Bernstein es llegenda es per tres coses: 1 Pel seu
teatre musical, 2 Per el seu talent com
a director d’orquestra y 3 Per la seva
extraordinària personalitat en els mitjans de comunicació del segle XX....
i no per les seves composicions de musiques de clàssica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada