Novel·la o diari tan se val, uns quaderns escrits duarant
els 15 anys de vida post universitària fins arribar als 35 anys d'edat on l’escriptor
decideix parar i reescriure i podar continguts superflus.
Una acció que ens porta a Bloomington (Indiana), Londres, Barcelona,
Nova York, Southampton, Brighton (East Sussex), Caldes d’Estrac (el Maresme),
Erinyà (Pallars Jussà) de 1987 a 1999 – Londres/Barcelona febrer de 2001 a
agost de 2006 i amb revisió complerta l’estiu de 2007 o sigui 20 anys de
treball i 20 anys de vida intima exposada de la manera mes crua i despullada
imaginable.
Testament tràgic d’aquest geni de les lletres
catalanes ja que poc es podia imaginar que quan va acabar de revisar la seva
densa i profunda novel·la/diari al 2007 un camió l’envestiria quan anava en
bicicleta per Londres produint-li la mort amb només 44 anys trencant així la
seva vida a la capital britànica de sempre com filòleg i escriptor amb feina a
varies universitats angleses.
Del contingut del llibre no en puc parlar ja que les
seves paraules encara que riques, incisives i sàvies no són el més important
que jo li trobo, es un escriptor que a la manera de Proust es despulla en front
teu per ajudar-te a posar-te el mirall davant els ulls perquè et reconeguis i
mitjanament t’entenguis.
LLIBRE - L'APRENENTATGE DE LA SOLEDAT - 2012 - 10 /10 - David Vilaseca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada