He vist la versió espanyola d’aquest pulcre i molt ben
realitzat film per Carla Simón.
Un film molt difícil de veure ja que tot gira en el
patiment immens d’una nena de 6 anys que una vegada perduts els pares per culpa
de la malèfica sida dels anys 80 i 90 se’n va a viure a casa dels seus tiets.
Si a sobre et diuen que es la historia de la directora
de la pel·lícula encara la visió se’t fa més dramàtica.
Menció especial per la absoluta protagonista de
cadascuna de les escenes del film, la petita Laia Artigas prodigi de
sensibilitat i de intenció en la mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada