Una Walküre més a la llista, res a destacar a no ser
un segon acte pulcre de decorats i moviment escènic i molt bona interpretació per part de Fricka i
Wotan.
Siegmund inapropiat de veu i de físic, l’heroi que
tots tenim al cap no apareix en cap moment, poca electricitat amb Sieglinde que
compleix correctament encara que en l’escena final esgarra tota la part aguda,
un primer acte lluminós com de calçotada amb taules llargues plenes de gent amb
copes i sarau.
Stemme mai serà una bona Brünnhilde ni per físic, ni
per veu, ni per dona de sentiments impulsius que no transmet.
El ‘taconeo flamenco’ del tercer acte del tot ridícul,
però al públic de München li va agradar ja que el van aplaudir per sobre de
l’orquestra que ja havia començat a sonar, orquestra per cert perfecte i estimulant
gracies al mag Petrenko.
Achimdanke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada