Martin Fröst és un virtuós del clarinet, diuen que el
millor del món, per la presentació a Barcelona ha triat un programa que és el
que acostuma a posar en las presentacions als millor auditoris del planeta, és
una estrella, en el concert de Hillborg, ha utilitzat una mascara teatral,
coreografies i canvis de llums en l’escena un bon exemple del que es capaç de
fer amb el cos i sobretot amb el clarinet, instrument màgic i d’un so tan
evocador de sensacions.
Les peces del germà del clarinetista, m’han entusiasmat,
dues danses jueves de 4 minuts cadascuna, dos filigranes que han portat al públic
al deliri, de propina una peça jazzística acompanyat per dos musics de l’OBC, èxit
rotund.
El joveníssim director americà James Feddeck ha portat la simfonia de Elgar a la
gloria auditiva, la orquestra compacta, ajustada i rotunda per ver brillar
aquesta simfonia tan nostàlgica d’imperis i tasses de té.
Ell cinc primes minuts de partitura de aquesta primera
simfonia són la fotografia de tota una època color sèpia i que ja mai més ha de
tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada