Un argument tan estrafolari com intranscendent, cap
numero musical que mereixi una especial menció.
Betty Grable es passa tota la pel·lícula amb cara i
posat d’emprenyada.
Charlotte Greenwood repetint els seus passos de ball d’aixecar
la cama com sempre fa en cadascuna de les seves actuacions.
John Payne una cara bonica i poca cosa més, sort que
uns anys més tard va deixar el gènere musical per fer coses més solvents.
Edward Everet Horton és el marieta de sempre però que
no es noti molt, una víctima dins l’armari de les convencions de l’època.
Cesar Romero, la quota llatina imprescindible en
aquells moments, encara que prou digne.
I per fi Carmen Miranda una icona per l’historia, un
mer clown que vist des de la llunyania de més de 70 anys el seu personatge
resulta ofensiu i patètic.
Les fotos són en blanc i negre encara que la pel·lícula
té un color vibrant i prodigiós per el temps que va ser rodada com ho van ser
les altres pel·lícules musicals de la mateixa productora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada