L’estructura entremaliada d’aquesta obra precisava llegir-la
sense presses una vegada vista la funció, encara fresca a les retines per no
perdre paraula que en el teatre degut als diàlegs quasi simultanis que tenen
els protagonistes encara que no trepitgin el mateix espai escènic, vaig perdre.
L’autor Miró fa un treball minuciós en la confecció de
la seva visió del desenvolupament de la trama, el director ho té quasi tot fet,
només ha de vestir l’espai i, tot s’ha de dir, amb molta intel·ligència ja que
hi ha petits detalls que no consten en el text llegit i que en canvi es mostren
sobre l’escenari i faig menció de que són molt importants per les situacions
que es van creant en les situacions dramàtiques que en la peça s’expliquen.
Un text important que consagren al autor sense
discussions i que ens fa pensar que amb lo jove que és, pot donar molta llum al
teatre català i donar projecció exterior a les seves sàvies paraules.
LLIBRE - TEMPS SALVATGE - 2018 - 9 /10 - Josep Maria Miró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada