El director Albertí ha triat una magnifica obra per
tancar la temporada i compromès amb un text tan real com dramàticament transcendent
ha fet una posada en escena impecable farcida de petits detalls d’una qualitat
suprema.
L’autor ens mostra una societat instal·lada dins la
comoditat de la petita burgesia però en el fons i també en les formes
absolutament putrefacte, veiem quatre famílies dins els seus apartaments i l’espectador
com ho feia el protagonista de ‘La finestra indiscreta’ observa les petites misèries
de tots els components d’aquell rusc humà.
Els integrants d’aquella comunitat de veïns s’interrelacionen
en les zones comunitàries, piscina, pista de basquet etc. i allí és on hi ha el
conflicte de mostrar cadascú les seves mancances als altres.
Tota la interpretació impecable, especial menció a la
protagonista i eix central de la peça Laia Manzanares que broda un paper difícil
i arriscat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada