àngels a américa, perestroika

Àngels a Amèrica, segona part, la mai vista a Barcelona, ara amb el nom de Perestroika, els resultats ben bé iguals que els de la primera jornada (S’acosta el mil·lenni), o sigui fluix.

Responsable absolut el director de la ‘gesta’ David Selvas, molts elements superflus el la plasticitat del muntatge, poc cuidada la direcció d’actors i errors d’una greu puerilitat.

Reduir el numero d’actors de l’obra original amb un equip molt jove, el de La Kompanyia Lliure, es un repte, actors amb qualitat tal com ho van demostrar en temporades passades en la difícil peça ‘In memoriam, la quinta del biberó’ esplèndids sota la direcció de Lluis Pasqual, aquí desprotegits en molts moments nàufrags per una manca de cuidada direcció.

Si una cosa queda palesa en l’obra és que és d’importància vital que el personatge d’infermer Belice sigui una persona de raça negra, que es justifiqui aquest fet (la manca de actor negre) en un anunci de vídeo en la gran pantalla dins l’escenari no justifica res, si no van trobar un actor negre capaç per dur a terme aquest difícil personatge, doncs la obra no es fa i no passa res.

La sorpresa de l’àngel volador es copia exacta del que el muntatge original de ‘Billy Elliot’ va mostrar amb sorpresa de tots els assistents a aquell meravellós espectacle del West End de Londres.

La pel·lícula en blanc i negre que s’inserta en l’espectacle és del tot deplorable d’imatge, de so i de contingut.

Vicky Peña fa de Vicky Peña, ella no necessita cap director inexpert que li digui el que ha de fer, se’n surt per ella mateixa.

Els tebis aplaudiments finals de tota la grada, plena a rebossar per cert, dona raó a les meves paraules, una obra dramàtica, calenta i vesceral com aquesta aixeca les platees de tot el món si la obra respecta la poesia, les al·lucinacions, la fantasia i el drama de l'obra original

TEATRE - ÀNGELS A AMÉRICA, PERESTROIKA - 2018 - 6 /10 - Lliure - David Selvas - Kompanyia Lliure