Un document vastíssim del que va ser la ‘belle epoque’
a Paris, el comissari de l’exposició ha decorat cada una de les sales amb
colors y textures per donar l’aire de tot una època, genial idea, tot un
encert.
La mostra molt valuosa tant per la qualitat de les
obres, sobre tot els cartells publicitaris, tot una novetat d’aquell moment com
per la extensiva quantitat de obres mostrades, de tanta quantitat acabes
borratxo de traços i de colors.
El contingut? Doncs l’espera’t, veiem amb tristesa el menyspreu
rotund d’aquells artistes cap el nu masculí, la mostra és tota una demostració
palpable de la potent força del gust mascle cap a la seva víctima més propera,
la dona nua, sempre i quan fos jove i bonica, tota la resta a la brossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada