La intrèpida Carme Albaiges sempre amb les seves
constants de l’exploració en les limitacions dels humans per raons exteriors en
les manques de llibertats, sempre provocades per agents religiosos, politics i
sobre tot econòmics.
Aquesta vegada les seves obres, que quasi sempre son
de mides grans i provocadores, ha tingut que limitar mides degut a la capacitat
de la petita sala d’exposicions.
El contingut però no ha estat gens restringit i la
dolorosa incomunicació aflora en cadascuna de les peces.
Obres brodades, i mai millor dit, amb l’amor d’un blanc immaculat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada