La Fanciulla és una molt bona opera, no la millor de
Puccini, pero una òpera amb coses prou diferents de les altres que la fa molt
estimable.
En primer lloc que al tractar-se d’un western s’ha de
fer el més semblant possible a la imatge que tots tenim a la retina per tants i
tants films que s’han rodat i que contínuament es poden veure per la TV
Òpera am un potencial magnífic gracies a les moltes
intervencions de lluïment que te el cor masculí, cor impressionant en tocant a
la part musical però també en la part escènica, a ser aquesta una sessió cinematogràfica
no hi ha ni un sol dels primers plans que trontollin cosa que fa que la seva
interpretació sigui pura realitat 100%
Westbroek de 48, Kaufmann de 49 i Lucic de 50 estan en
una maduresa esplendorosa i encara que mòltes vegades sembla que estan al límit
de les seves possibilitats, tots tres hi posen empeny a la cosa, per no dir
ovaris, i se’n surten victoriosos.
Achimdanke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada