És una pel·lícula incomoda de veure encara que
magnifica com no podia ser d’un altre manera ja que el seu director és un
artista plàstic mot conegut en el ambient artístic, Julian Schnabel.
Film estalviant les molt melodramàtiques pagines de la
historia d’aquest ser tan desgraciat com va ser el pintor Van Gogh i centrant-se
en la part pictòrica i creativa, el com i el perquè de cada quadre.
El procés creatiu es viu intensament en cada una de
les pagines del film, que et fa entendre la seva manera de pintar molt avançada
per la gent dels anys que li va tocar viure, com molt be diu ell en una escena fantàstica
amb el capellà del hospital poc abans de morir, ‘Jo pinto per les generacions
que vindran després meu i que sí entendran el meu art’
Excuso dir que Van Gogh no va vendre ni un sol quadre
dels que va pintar a la seva vida, i entre olis i dibuixos en va pintar milers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada