Pot semblar una cosa xocant que jo trobi aquest film
sobre la vida de sant Francesc un dels films més gai que he vist mai
i això n’és el responsable únic, aquest inventor de la desmesura que és
l’estimat realitzador Franco Zeffirelli.
Deixem a banda l’argument místic del
personatge explicat, i anem al seu entorn, els joves nobles de la cort
d’Assisi, tan mudats i ben pentinats, els camperols mig despullats i suats, els
treballadors dels tallers de teixits de la casa pairal, estripats i bruts, tot
un recull de diferents maneres de ser i en canvi sota la batuta de Zeffirelli
tot es transforma en una bellesa amanerada tan italiana com renaixentista.
Quan el santet surt de casa del pare
completament nu i poc desprès els joves nobles y rics del poble el segueixen
per fer una vida de pobresa i abstinències, la relació que hi ha entre ells es
tan homo platònica com estèticament de
èxtasi subliminal.
Menció especial pel figurinista Danilo Donati
que inventa un vestuari gòtic sobrepassant totes les expectatives, creador
guanyador de tots el premis cinematogràfics que hi han en cursa i col·laborador
perpetu dels directors Fellini,Passolini i Zeffirelli entre altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada