La Gioconda és una opera que te de tot, moltes àries,
cors, ballet i en canvi li manca el principal: ànima.
En aquesta nova producció del re nombrat Olivier Py,
quasi sempre per ls seves estridències i aconsegueix el que es proposava que a
la fi del espectacle es parli d’ell més que dels cantants, director d’orquestra,
cors o ballet.
L’equip de cantants és correcte i prou però a tots
ells se’ls hi deuria donar la medalla del mèrit artístic perquè aguantar tota
una funció amb els peus a la galleda, o millor dit a la bassa d’aigua és una
putada immensa del Mr. Py cap als cantants, coristes i ballarins.
Al meu modus de veure és un autèntic cabró, les
cadires del espectacle així com les taules només serveixen per sortejar l’aigua
que planeja per tot escenari tota la funció.
Achindanke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada