el jardín de los cerezos

El mateix que en Rigola va fer fa unes poque temporades al Teatre Lliure amb un Txèkhov ho ha fet ara Ernesto Caballero amb aquest ‘Jardín’, prou que ho justifica en dos pagines dins el programa de mà, fa el que vol i està en el seu dret, clar que jo també tinc el meu dret d’aixecar-me i sortir del teatre.

Aprofitant que una parella d’espectadors han decidit que ja en tenien prou i han sortit, jo com estava prop del passadís m’he afegit als meus salvadors de la nit per estalviar-me 30 minuts de futileses sense cap ni peus.

No vull un Txèkhov on la rica russa propietària de la propietat rural  s’assegui a terra perquè no hi ha ni cadires ni sofàs, no vull que les seves filles es facin ‘selfies’ amb el mòbil i s’enviïn Whatsapp, no vull que per desar les camises o les bambes aixequin una rajola del saló i ho fiquin tot allà, no vull que la serventa al compàs d’una guitarra balli flamenc, no vull discoteques amb musica pop, no vull... podria anomenar 30 coses més.

Dels actors no en dic res, fan el que el capo mana.

L’única cosa que sí m’agrada’t és l’escenografia de Paco Azorín que ben podria servir per una opera, per lo senzilla i elegant amb certs moment d’una estètica visual molt poètica que res a veure te amb la resta del equip interpretatiu. 

I pensar que el primer ‘Jardin’ que vaig veure al teatre Romea ho interpretaven: Amelia de la Torre, Lola Cardona, José Bodalo, Antonio Ferrandiz, Julieta Serrano, Rosario Garcia Ortega, Berta Riaza, Jose Maria Prada, tots ells dirigits per el insubstituïble José Luis Alonso

TEATRE - EL JARDÍN DE LOS CEREZOS - 2019 - 4 /10 - TNC - Centro Dramático Nacional - Ernesto Caballero