Aquesta opera és ‘one of my ten’ i poder-la veure i
escoltar en un embolcall tan generós de recursos, talent i amor a la musica y
al teatre és quasi un miracle, miracle que ha fet possible un amic de sempre.
Si Stalin la va censurar, prohibir i massacrar en
aquells moments de la historia avui he compres que en la seva mentalitat de
dictador estret de mires ho fes, fins i to a mi avui el tema em convulsiona
fortament.
Si a sobre hi ha un talent del director de escena que
dona tota la sensualitat i passió que la musica demana a crits, llavors la
catarsi es total.
La torre de Babel que es el mon de l’opera produeix
genialitats `per mi difícil de comprendre ja que memoritzar 3 hores te text
cantat en un idioma complicat com ho és el rus per els tres protagonistes
principals la soprano letona, el tenor txec i el baix rus, si a sobre li posem
que el director de escena és polonès i el director d’orquestra alemany el
prodigi és enorme.
La màgia del teatre i el talent dels que hi participen
fa la resta i quan veus una joia com aquesta et poses en gracia de tantes coses
lletges o vulgars que s’han de resistir al cap dels dies.
Renoi i que guapa és la gent de l’opera i que bé que
actuen deixant a banda que tres crítics musicals de Paris han comentat que aquesta
opera serà segurament l’opera del any, queda clar que la bellesa va de la mà
del talent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada